Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà

Inés Padrosa Gorgot, bibliotecària del castell de Peralada, acaba de publicar el Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, un volum de 907 pàgines que aplega petites biografies de més de dos mil personatges nascuts o vinculats a la comarca. Hi apareixen alguns noms de persones relacionades amb Espolla.

CANTADORS D'ESPOLLA

Encara que no eren personatges il·lustres, amb la seva humilitat formen part de la nostra història. 

A Espolla han viscut i treballat  pagesos, pastors, fusters, flequers, paletes...... Si algú té fotos antigues de familiars seus i li  fa gràcia que apareguin en aquesta galeria, ens les pot fer arribar via correu electrònic compromesos@espolla.org o si les té en paper les podem escanejar i l’hi tornarem amb una còpia més gran. 

El mestre Antoni Balmanya i Ros

ANTONI BALMANYA I ROS

1846 Neix a la Bisbal d’Empordà el 7 d’octubre.

1863 Ingressa a l’Escola Normal de Girona
1868 Pren possessió de l’escola de nens d’Espolla
1868 Crea la Societat de Socors Mutus “La Fraternal”
1878 Publica unes “Notes interessants sobre Espolla, Colera, Sureda
i Bausitjes”a les memòries de l’Associació Catalanista
d’Excursions Científiques.
1879 Escriu un article a les memòries de l’ACEC sobre “Els monuments
primitius d’Espolla.
1881 L’escola d’Espolla es declarada “modèlica” Publica la

primera edició del Primer libro de lectura manuscrita.

1886 Publica una comunicació al butlletí de l’ACEC sobre la

necròpolis hallstètica dels Vilars.

1888 Se li concedeix la Creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica.

Conveni econòmic en que s’estableix la gratuïtat de l'ensenyament
a Espolla.

L'Ajuntament es fa càrrec de les despeses.
1907 L’Ajuntament acorda concedir-li el nom del carrer on viu.

Es descobreix la placa del carrer Balmanya.

1908 L’Ajuntament li concideix una pensió vitalícia de 300 ptes. anuals.

Es jubila voluntàriament.

1909 Se li concedeix la Creu de Cavaller de l’Ordre Civil d’Alfons XII.
1915 Mor a Espolla.

Del llibre publicat el 1992 per l’Ajuntament d’Espolla.

Personatges il-lustres d'Espolla

Desvetllem l'incògnita de la última votació. Molt poca participació 4 votants, 2 han reconegut el personatge i 2 no.
El personatge era: Joan Bosch i Cusí
Joan Bosch i Cusí nasquè a Espolla el 1866 i morí a Barcelona el 1936.
Alumne d'Antoni Balmanya i Ros, i impulsat per aquest, estudià a les Normals de Girona i Barcelona. El 1884 era mestre a Llançà. L'any següent es traslladà a Tortellà, on realitza, fins l'any 1912 una gran labor pedagògica.
Es va casar amb Serafina Pujolar, mestra de Tortellà i filla de Mariano Pujolar, mestre de Garriguella.
Del 1912 al 1916 es traslladà a Berga i a partir d'aquest any fou nomenat President de la Federació de Mestres de Catalunya. Va dirigir les Escoles del Patronat Ribes de Rubí (1916-1930) i conjuntament amb Rosa Sensat, el Grup Escolar Milà i Fontanals (1931-1936). Es autor de diversos treballs i escrits pedagógics.
Joan Bosch i Cusí provenia de Can Casanoves, al veïnat dels Vilars. Per anar a l'escola, feia a peu el trajecte que separa Els Vilars, d'Espolla. Aquest escrit es troba recollit en el llibre publicat l'any 1915 que porta el títol de GARBA (Antologia de les lletres catalanes per a les escoles catalanes). En ell Bosch ens parla de les seves impressions a l'hora de fer el camí que cada dia feia a peu, aprofitant l'anècdota per a deixar ben palesa la importancia de l'Escola i de l'educació.
"De LA VERNA Nº 1"
En Joan Bosch i Cusí va demanar a l'Ajuntament d'Espolla que es dediquès un carrer al seu mestre Antoni Balmanya i Ros. En el ple del 18 d'agost de 1907 l'Ajuntament va acordar unànimement dedicar-li el carrer on vivia, anomenat fins aleshores carrer de Cotlliure.




Tercera plana del Llibre de Joan Bosch Cusí, Ejercicios manuscritos para el dictado, on dedica el llibre al seu mestre Antoni Balmanya i Ros.